Preguntes freqüents

Enderrocar l'antic aparcament soterrani, construït el 1973 i tancat des del 2019 per problemes estructurals, i construir-ne un de nou de tres plantes amb 182 places de cotxe i 37 més per a motos i bicicletes. Només se'n conserven els murs perimetrals: pilars, forjats i coberta s'enderroquen, i la nova estructura s'aguanta sobre pilots de 24 metres de fondària.

L'obra la promou Egarvia, l'empresa municipal d'aparcaments, que l'ha licitada per 12,77 M€ (IVA inclòs). Les obres durarien 24 mesos, del 2027 a mitjan 2029.

Fonts: Fitxa del projecte (p. 1–2) · Acord de Ple · Licitació de l'obra

No. El títol oficial parla d'«actuacions necessàries per a garantir el correcte funcionament» de l'aparcament, però la mateixa Egarvia ho aclareix a la licitació: és una obra «d'enderroc i reconstrucció, no existeix la rehabilitació». I la fitxa municipal del projecte diu que l'objectiu és «l'execució d'un aparcament nou».

El que es decideix ara, doncs, és fer un aparcament nou al centre de la ciutat, en plena Zona de Baixes Emissions.

Fonts: Respostes de la licitació · Fitxa del projecte (p. 1)

El projecte de l'aparcament no la dissenya: deixa la coberta impermeabilitzada «en espera» d'una urbanització que es farà més tard, amb un concurs a part. L'encàrrec d'aquest concurs demana un escenari de 20×17 metres a la cruïlla amb la Rambla, i preveu unes obres de 3,26 M€ entre la plaça i els carrers del voltant.

El mateix encàrrec vol que la plaça funcioni com un «refugi climàtic», però preveu l'ombra amb «elements desmuntables». Un refugi climàtic de veritat necessita arbres grans, i sobre la llosa de l'aparcament difícilment hi creixerien.

Sobre la llosa hi hauria, a més, dues sortides d'escales i ascensor i dues xemeneies de ventilació de l'aparcament. I el projecte retira 25 arbres de la plaça i els porta a un viver.

Fonts: Projecte executiu (p. 13, 360, 492) · Fitxa del projecte (p. 4) · Diari de Terrassa · Metrópoli Abierta

Sí. L'article 17 del Reglament municipal de participació ciutadana diu que «s'instarà a consultes populars [...] abans de tirar endavant algun projecte d'especial impacte per a la ciutat», com ara els «projectes superiors a deu milions d'euros». L'obra de l'aparcament s'ha licitat per 10,56 M€ sense IVA.

Tot i això, el govern l'ha aprovat i l'ha tret a licitació sense cap consulta. El reglament permet exceptuar-ne els casos d'interès públic o que hagin passat per un procés participatiu, però només si són «degudament justificats i prèvia aprovació pel Ple». L'acord del Ple que va aprovar el projecte, el 26 de juny, no en diu res. I l'aparcament tampoc no ha passat per cap procés participatiu: el que ha anunciat l'Ajuntament només tracta el disseny de la superfície, quan l'aparcament ja estarà decidit.

Per això ADENC i BiTer recolliran 3.500 signatures per demanar la consulta per iniciativa ciutadana, perquè sigui la ciutadania qui decideixi què es fa al Portal de Sant Roc. Com pots signar.

Fonts: Reglament de participació ciutadana (art. 17) · Acord de Ple (26/6/2026) · Licitació de l'obra · Diari de Terrassa

Convertir la plaça en un bosc urbà: arbres de gran port, sòl permeable, bancs i camins, i ombra per a prop d'un miler de persones. Perquè els arbres tinguin prou fondària, l'antic aparcament s'omple de terra en lloc de fer-ne un de nou.

Un refugi climàtic obert a tothom en un dels punts més transitats de Terrassa, i el primer tram d'un corredor verd entre la plaça del Progrés i la plaça Vella.

Font: Proposta de les entitats

El 25 de setembre de 2026 el Ple municipal va aprovar una proposta ciutadana de BiTer per posar en marxa un projecte de bosc-refugi climàtic al Portal de Sant Roc que en cobreixi el 100% de la superfície.

Hi van votar a favor PSC (7), Vox (3), ERC (2) i PP (2): 14 dels 27 regidors, la majoria absoluta. Hi van votar en contra Tot per Terrassa (10) i Junts (2). Per unanimitat, el Ple també va acordar convocar un Ple extraordinari sobre les onades de calor.

Tot i això, el govern manté l'aparcament: diu que l'acord no l'obliga a aturar-lo i preveu començar les obres al gener. Però un bosc que cobreixi tota la plaça difícilment és possible a sobre de la llosa de l'aparcament.

Fonts: Acord de Ple 130/2026 · Diari de Terrassa (29/9/2026)

No. Cap document de l'expedient no planteja un bosc urbà. Tots parteixen de la mateixa premissa: tornar a fer un aparcament.

El més semblant és una de les alternatives de l'avantprojecte del 2022: tancar l'aparcament i omplir-lo de terra, que és el que caldria per fer-hi el bosc. El document reconeix que és l'opció més barata, però hi veu un sol inconvenient: la «pèrdua de 270 places d'aparcament».

Font: Avantprojecte 2022 (p. 10–11)

No. La coberta del nou aparcament és una llosa de formigó, i a sobre no hi ha prou terra perquè hi creixin arbres.

En canvi, si s'omple de terra l'antic aparcament, els arbres hi tenen 3 metres de fondària, i l'avantprojecte de l'Ajuntament diu que llavors la superfície es pot tractar «sense cap limitació».

Fonts: Projecte executiu (p. 802, 837, 840) · Avantprojecte 2022 (p. 10)

Amb les xifres de l'Ajuntament mateix:

Aparcament: ~15 M€ + interessos (entre 3 i 6 M€ més)

• 12,77 M€ per enderrocar l'antic aparcament i fer-ne un de nou.
• ~2 M€ per a la nova plaça (primera fase del concurs: el Portal de Sant Roc i la plaça Clavé).
• 3,3–5,6 M€ d'interessos d'un préstec de 10,9 M€ al 3,5%, segons si es torna en 15 o en 25 anys. Egarvia encara no l'ha signat, i els ingressos de l'aparcament no arriben per tornar-lo.

Bosc urbà: menys de 5 M€

• 2,4 M€ per omplir de terra l'antic aparcament.
• ~2 M€ per a la nova plaça, amb arbres, camins i bancs.

Fonts: Licitació de l'obra · Avantprojecte 2022 (p. 14) · Informe jurídic d'Egarvia 2024 (p. 13, 17) · Informe de viabilitat 2026 (p. 6–8) · Càlcul propi · Metrópoli Abierta

No. Segons les xifres de l'Ajuntament, perdrà diners. L'informe de viabilitat de febrer del 2026 preveu 523.899 € d'ingressos i 146.533 € de despeses l'any: un marge d'uns 377.000 € l'any. Però el préstec de 10,93 M€ al 3,5% costa entre 663.000 i 949.000 € l'any, segons si es torna en 25 o en 15 anys.

Falten, doncs, entre 286.000 i 572.000 € cada any, que s'haurien de cobrir amb la zona blava i els altres aparcaments d'Egarvia. L'informe tècnic-jurídic del 2024 ja ho donava per fet: Egarvia podria pagar el préstec «encara que el resultat de la seva explotació fos zero».

Fonts: Informe de viabilitat 2026 (p. 6–8) · Informe jurídic d'Egarvia 2024 (p. 15–16) · Càlcul propi

L'estudi de demanda i viabilitat que va encarregar l'Ajuntament (MCrit, 2023) només veia l'aparcament rendible en l'escenari de demanda més alt, que el mateix estudi qualifica d'«excessivament optimista». En els altres dos escenaris, la rendibilitat era negativa.

A la consulta al mercat del 2024 només s'hi va presentar una empresa, SABA, i posava com a condició que l'Ajuntament pagués part de l'obra i que s'hi afegissin altres actius, com la zona blava. Com que cap empresa privada no el volia fer pel seu compte, l'Ajuntament l'ha encarregat a la seva empresa pública.

Fonts: Estudi MCrit 2023 (p. 48–53) · Informe de viabilitat 2026 (p. 4–5)

Egarvia, una empresa 100% municipal: és a dir, la ciutadania de Terrassa. El préstec no computa com a deute de l'Ajuntament perquè Egarvia està classificada com a empresa «de mercat», però el risc és públic: entre el 2020 i el 2025 l'Ajuntament hi ha hagut de fer aportacions perquè pogués fer front als seus deutes. I la urbanització de la plaça, d'uns 3,3 M€, la paga directament l'Ajuntament.

Fonts: Informe de viabilitat 2026 (p. 5–6, 9) · Metrópoli Abierta

En actuacions urgents que adaptin Terrassa a l'emergència climàtica i millorin la qualitat de vida. Per exemple:

• Patis escolars refugi: transformar els patis de les escoles en refugis climàtics amb ombra i verd.
• Més xarxa ciclable: ampliar i connectar els carrils bici de la ciutat.
• Millor transport públic: més freqüència i cobertura per no dependre del cotxe.

Font: Proposta de les entitats

Per una sola rampa d'entrada i sortida, a la cruïlla de la Rambla d'Ègara amb el Portal de Sant Roc: una de les cruïlles de Terrassa amb més vianants i per on passen més autobusos. És la mateixa cantonada on l'encàrrec del concurs de la plaça vol posar-hi un escenari de 20×17 metres.

Plànol del projecte executiu; les etiquetes són nostres. Mira el plànol sencer.

L'Ajuntament mateix en preveu els problemes: segons la fitxa del projecte, caldrà «una nova regularització per semàfor per a garantir la convivència amb els vianants de la zona», i l'entrada ha de poder absorbir «la possible concentració de vehicles», és a dir, cues de cotxes esperant per entrar.

La segona sortida, pel carrer Vinyals, queda per a «una altra fase d'obra fora d'aquest projecte», pensada per quan es connecti l'aparcament amb el de la plaça Vella. I aquesta connexió, que el projecte també deixa per més endavant, faria entrar per la mateixa cruïlla els cotxes dels dos aparcaments: l'avantprojecte del 2022 ja hi preveia «l'entrada, comú pels dos aparcaments».

Fonts: Projecte executiu (p. 8–9) · Fitxa del projecte (p. 4) · Avantprojecte 2022 (p. 15)

Les dades diuen que no.

A tocar del Portal hi ha, a més, el pàrquing de la plaça del Progrés (303 places, d'Egarvia), que no entra en aquest recompte. En total, l'estudi municipal compta 12 aparcaments públics a l'entorn del centre.

Fonts: Pàrquings en temps real · Estudi MCrit 2023 (p. 7)

Pel preu. A les enquestes de l'estudi encarregat per l'Ajuntament, la majoria de conductors que no havien aparcat en un pàrquing soterrat deien que era per la tarifa: el 90% un dia laborable i el 75% un dissabte. Un aparcament nou amb tarifes semblants no ho canviaria.

A les mateixes enquestes, el mitjà més utilitzat per arribar al centre era anar a peu: un 51% un dia laborable i un 70% un dissabte.

Font: Estudi MCrit 2023 (p. 23–26)

El comerç viu de la gent que passeja, i la majoria arriba a peu. Una plaça amb ombra, bancs i fresca convida a quedar-s'hi, sobretot a l'estiu, quan en una plaça dura i assolellada no s'hi pot estar.

L'aparcament, en canvi, suposaria 24 mesos d'obres davant de les botigues (2027–2029), amb el trànsit del carrer Major desviat, i la plaça no es començaria a urbanitzar fins al 2029. I l'accés en cotxe ja està cobert: els pàrquings del costat tenen places lliures cada dia.

Fonts: Fitxa del projecte (p. 2–4) · Informe de viabilitat 2026 (p. 9) · Pàrquings en temps real

No. El projecte no inclou cap estudi d'impacte ambiental, de trànsit ni de mobilitat, i no esmenta la Zona de Baixes Emissions —vigent a Terrassa des del novembre del 2025— ni el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Tampoc no calcula les emissions de CO₂ de l'obra, que generaria unes 18.000 tones de runa i faria servir més de 700 tones d'acer.

Segons BiTer, el Consell Municipal de Medi Ambient hi va votar en contra l'octubre del 2025, per 10 vots de 14.

Fonts: Projecte executiu (p. 489, 832–834) · Diari de Terrassa

Sota les capçades d'arbres grans, el terra, els bancs i les façanes queden molt més frescos que al sol, i la sensació tèrmica baixa molt. La proposta de les entitats estima que una bona cobertura d'arbres podria reduir la temperatura fins a 10 °C a l'estiu i la sensació tèrmica fins a 20 °C, i fer de refugi climàtic per a prop d'un miler de persones.

A més, a diferència d'una llosa de formigó, el sòl d'un bosc absorbeix l'aigua de pluja, fixa carboni i dona vida a ocells i insectes.

Font: Proposta de les entitats

Sí. El projecte està aprovat, però l'obra encara no s'ha adjudicat:

• El 25 de setembre el Ple va aprovar fer un bosc-refugi climàtic a tota la plaça, amb el vot de 14 dels 27 regidors. Ara cal que el govern ho compleixi.
• Fins al 28 d'octubre de 2026 les empreses poden presentar ofertes per construir-lo. Egarvia va suspendre la licitació el 22 de setembre per canviar-ne les condicions i la va tornar a obrir amb aquest nou termini.
• El Reglament de participació ciutadana preveu una consulta popular abans de tirar endavant projectes de més de 10 M€, però el govern no l'ha convocada. ADENC i BiTer recolliran signatures per demanar-la.
• L'Ajuntament ha convocat un concurs per dissenyar la nova plaça, i l'equip guanyador ha de fer un procés participatiu d'un mes. Demanem que el bosc urbà hi sigui una opció.
• ADENC i BiTer han portat el projecte als tribunals: han presentat un recurs contenciós i han demanat que se n'aturi la tramitació. Fes-hi un donatiu per ajudar a pagar-lo.

El més útil que pots fer ara: fer un donatiu, fer córrer la campanya i, quan comenci la recollida, signar per demanar la consulta.

Fonts: Acord de Ple 130/2026 · Respostes de la licitació · Concurs de la plaça · Canal Terrassa (8/10/2026)

De documents públics de l'expedient i de dades obertes. Cada resposta indica la font i la pàgina, i els càlculs propis hi surten marcats.

• Licitació de l'obra
• Acord de Ple del bosc-refugi climàtic (25/9/2026)
• Acord de Ple (26/6/2026)
• Edicte d'informació pública (13/3/2026)
• Projecte executiu (extracte)
• Fitxa del projecte
• Informe de viabilitat 2026
• Informe jurídic d'Egarvia 2024
• Estudi MCrit 2023
• Avantprojecte 2022 (p. 1–20)
• Concurs de la plaça
• Pàrquings en temps real